Vida i mort del carismàtic Josep Pallach, l’esperança truncada de la política catalana.
La mort del polític i pedagog Josep Pallach (1920-1977) als cinquanta-sis anys quan encara no s’havien celebrat les primeres eleccions democràtiques va causar un fort impacte entre amics, seguidors i rivals. Es va estendre una sensació d’orfenesa i la pregunta recurrent: «què hauria passat si…?». Tot i la seva desaparició prematura, la figura del líder del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament travessa la història catalana del segle XX des de la República fins a la Transició, passant per la Segona Guerra Mundial i els anys de la guerra freda. La vida de Pallach està marcada tant per una vocació i un compromís polític precoç —jove militant del POUM, patiria la persecució estalinista, i la victòria franquista el duria a un llarg exili, on maduraria el seu pensament socialdemòcrata i catalanista— com per una dedicació sense límits a l’ensenyament, en tant que mestre i professor universitari dels futurs educadors. Les dues facetes són tan indissociables de la seva vida que s’han d’examinar juntes si es vol obtenir el retrat complet del personatge.
