El relat impactant de la filla de Gisèle Pélicot en descobrir els crims imperdonables del seu pare.
El 2 de novembre de 2020, Caroline Darian rep una trucada de la policia amb una notícia bomba: el seu pare es troba sota custòdia policial, acaben de descobrir que durant anys ha drogat la seva mare i l’ha lliurat, inconscient, a multitud d’homes perquè la violin mentre ell ho filmava tot. Uns dies més tard, en el curs de la investigació policial s’assabenta que ella mateixa també ha estat víctima del seu pare.
Aquest és el testimoni excepcional, lúcid, valent i sincer, de la filla de Gisèle Pelicot escrit com un diari. Relata el vertigen impactant en saber que el seu pare és un monstre i el dilema impossible que se li imposa: ser alhora filla de la víctima i de l’agressor. I mentre narra aquesta descoberta progressiva i devastadora i intenta gestionar els sentiments confrontats d’empatia, ràbia i vergonya, comparteix la història de la seva mare i com va aconseguir tirar endavant.
La decisió de Gisèle Pelicot d’optar per un judici públic s’ha convertit en tot un exemple de dignitat. Mare i filla han transformat el seu dolor en una acció militant col·lectiva. Lluiten perquè la vergonya que recau sobre les víctimes canviï de bàndol i per desemmascarar els mecanismes soterrats de la submissió química i de la masculinitat tòxica, una altra vessant de la violència contra les dones.
