No és pas difícil d’entendre per què el deure de perdonar ha esdevingut avui el nostre problema. El perdó que hem de concedir a l’ofensor i al perseguidor resulta, en efecte, excepcionalment difícil per a una certa categoria d’humiliats i d’ofesos: perdonar suposa un esforç constant per començar de ...
No és pas difícil d’entendre per què el deure de perdonar ha esdevingut avui el nostre problema. El perdó que hem de concedir a l’ofensor i al perseguidor resulta, en efecte, excepcionalment difícil per a una certa categoria d’humiliats i d’ofesos: perdonar suposa un esforç constant per començar de nou, i el dilema es troba, en alguns casos, al límit de les nostres forces. En sentit estricte, però, el perdó ja constitueix efectivament un cas-límit, com poden ser-ho els remordiments, el sacrifici i el gest caritatiu. Vladimir Jankélévitch publica aquest llibre el 1967, quan a Europa es debat sobre la imprescriptibilitat dels crims del nazisme. Es tracta, com assenyala Oriol Ponsatí-Murlà en el pròleg, d’una discussió jurídica, però també filosòfica. En aquest sentit, l’obra de Jankélévitch traça una complexa i apassionada distinció entre les diferents formes de perdonar.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
