Durant la Primera Guerra Mundial, el conflicte entre Alemanya i els països aliats no només es va viure a les trinxeres del continent, sinó també molt més al sud, al cor d’Àfrica. Així, quan els alemanys van arribar al Congo i van ocupar una petita missió cristiana, aïllada del món, no van dubtar a matar l’única resistència que hi van trobar: el reverend anglès Samuel Sayer. D’aquesta manera, van canviar sense adonar-se’n el destí de la seva germana, la Rose, una fadrina que fins aleshores només havia viscut pendent de tocar l’orgue durant els oficis i de mantenir en ordre la precària cabana on vivien els dos germans.
Un cop els alemanys van haver arrasat el poblat i dispersat la comunitat indígena, la Rose es va quedar absolutament sola i desemparada enmig de la selva, i va decidir fer l’únic que podia fer: abandonar el lloc remuntant el riu en una barqueta tronada pretensiosament anomenada La reina d’Àfrica, amb l’única companyia del capità Allnutt, un borratxo que fa anys que viu a la deriva i que duu un carregament de whisky.
En aquestes circumstàncies, la Rose, tan prudent i tan puritana, haurà d’unir esforços tant sí com no amb el capità Allnutt, un tarambana no gaire de fiar, per fugir de les tropes alemanyes a través d’un cabalós riu africà, creuant ràpids perillosos, núvols de mosquits i cascades impossibles. I per a sorpresa fins i tot de la Rose mateix, l’emoció del perill esperonarà aquesta solterona beata a superar els seus rígids principis morals per acostar-se a un home que en un primer moment li havia semblat menyspreable.
La reina d’Àfrica és una novel·la trepidant amb una parella del tot insòlita, però alhora és molt més que això: és la història de la transformació de la Rose, una dona a la quarantena que ha tingut sempre una vida grisa i subordinada, i que, ara, esperonada per l’aventura, decideix agafar el timó de la seva vida.
