L’Aurora és una dona de mitjana edat atrapada entre la grisor de la quotidianitat i una crisi vital que es comença a cronificar. S’avorreix amb en Manu, el seu marit, i als grans magatzems on treballa està amargada d’ençà que la van traslladar de la llibreria a la caixa del supermercat. L’única cosa que li fa il·lusió és escriure, i aquesta és la seva via de fugida d’una realitat que la té frustrada. De tant en tant, també es refugia en els records, i en la reconstrucció d’una història familiar estretament lligada a la història del país. Últimament pensa molt en l’Helio, aquell nen francès de Menorca, fill de la cosina de la mare. Què se’n deu haver fet?
Amb una prosa àgil i directa, Carolina Montoto ens passeja pel ric món interior de l’Aurora, un personatge molt real que ens recorda l’Evelyn Couch de Tomàquets verds fregits.
