La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzarla divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar perdivines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins aquin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines,voluntats, identificar-lo amb ...
La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per divines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins a quin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines, voluntats, identificar-lo amb determinades persones, descriure’n els atributs? El segon manament constitueix una càrrega en profunditat contra els perills de la religió llançada des del cor mateix de la religió. No és la crítica de la religió exposada des de fora després de segles de transmissió i desgast. Al contrari: és el segon dels «manaments de la Llei de Déu», establert per la tradició eclesiàstica sobre la base dels textos bíblics. És la religió advertint-nos dels perills de la religió mateixa. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
