Segon (i últim) volum de la primera antologia poètica en llengua catalana de la guerra dels Segadors (1640-1652). Una mostra de poesia barroca culta i popular, amb una alta càrrega política, en la guerra més trascendent de la història del nostre país. Durant la guerra, el vers fou una arma per als b...
Segon (i últim) volum de la primera antologia poètica en llengua catalana de la guerra dels Segadors (1640-1652). Una mostra de poesia barroca culta i popular, amb una alta càrrega política, en la guerra més trascendent de la història del nostre país. Durant la guerra, el vers fou una arma per als bàndols enfrontats, profrancesos i profelipistes, que van cantar victòries pròpies i derrotes alienes o van reflectir el clima del conflicte armat que es vivia al Principat. Els versos havien d’ajudar a vèncer, exacerbar els ànims i mobilitzar faccions. En aquest segon volum es recullen els poemes del gruix de la guerra (1642-1652), quan passada la primera efervescència, i després de la mort de Pau Claris, les perspectives de victòria per a Catalunya són cada cop més incertes. La majoria de composicions són anònimes i d’estils molt diversos, però també hi ha figures emblemàtiques de la literatura catalana barroca com Francesc Fontanella, que van immortalitzar un dels moments més rellevants de la història de Catalunya.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
