La cultura txeca dels anys seixanta del segle passat va gaudir d’una sorprenent vitalitat: la literatura, el teatre i el cinema mostraven una originalitat i una diversitat excepcionals, en viu contrast amb l’accelerada descomposició de les estructures polítiques i els embats d’una fèrria censura. Aquesta obra conté dos textos del gran intel·lectual txec: el seu discurs al Congrés d’Escriptors de 1967, en el qual defensa valentament l’autonomia de la cultura i la llibertat dels creadors, i Un Occident segrestat (1983), un extens article que en el seu moment va desfermar un viu debat polític a les principals publicacions culturals europees. En el context del seu petit país, en plena dictadura comunista, l’autor es pregunta pel pes de la barbàrie en la història i en la vida dels éssers humans, i de manera premonitòria adverteix de les amenaces de Rússia (llavors la Unió Soviètica) enfront de la resta d’Europa.
