ATZAR I LES OMBRES, L'

Novel·la de novel·les sobre la persistència de la memòria col·lectiva. Un cabdell de vides mogudes per les passions, contra la repressió dels desitjos i a favor de la dignitat de l’ésser humà. Tres novel·les d’aprenentatge d’un adolescent en els temps més foscos que constitueixen el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina. No són frases de farciment. La trilogia de Julià de Jòdar que va arrancar el 1997 amb L’àngel de la segona mort (la segueixen El trànsit de les fades i El metall impur) va acumular cinc dels principals premis literaris del país, va causar una sotragada feliç en el panorama literari català i ha quedat com una parada imprescindible en qualsevol llista de les millors obres del nostre segle. Aquesta edició la reuneix per primera vegada en un volum, exhaustivament revisada —de fet, reescrita— per l’autor.

L’entrada tardana de Julià de Jòdar a la literatura catalana, sent un jove de cinquanta-cinc anys, va ser una de les més impactants de la història recent. «El crític té dret a sentir-se desconcertat i fins imaginar-se en una situació paral·lela a la de començaments de segle, quan la irrupció de Víctor Català descol·locà l’ordre assenyat del ram de la crítica», deia Isidor Cònsul després de llegir el primer llibre de L’atzar i les ombres, ara fa vint-i-cinc anys. A partir de llavors, Jòdar va emprendre un abassegador tour de force narratiu durant tres lustres, fins que amb El desertor en el camp de batalla anunciava, justament, la seva deserció literària. Comanegra ja el va convèncer d’escriure Els vulnerables (2018), que podria considerar-se una preqüela juganera de l’obra magna que teniu a les mans. I mai se sap. Potser aquest gran prestidigitador entre ficció i realitat encara ens depara més sorpreses.