Quan em van proposar reeditar La filla del Ganges per celebrar el quinzè aniversari de la seva publicació, a més d’emportar-me una gran alegria, vaig pensar: «Ja fa quinze anys que va començar aquella aventura!». I és que, encara que sigui un tòpic, el temps va molt de pressa. Però, tot i això, tinc...
Quan em van proposar reeditar La filla del Ganges per celebrar el quinzè aniversari de la seva publicació, a més d’emportar-me una gran alegria, vaig pensar: «Ja fa quinze anys que va començar aquella aventura!». I és que, encara que sigui un tòpic, el temps va molt de pressa. Però, tot i això, tinc molt present com va anar aquell viatge, em sembla que va succeir ahir mateix. Recordo la barreja de sorpresa, emoció, vertigen i por que vaig sentir quan em van encarregar que escrivís la meva història. Tot just acabava de participar en el Congrés d’Adopció Internacional celebrat a Barcelona i havia escrit un article per a un diari. Aquell escrit breu, on explicava molt per sobre els meus sentiments com a nena adoptada, va agradar. De fet, va agradar tant que van voler que expliqués la meva vida en profunditat, que compartís amb tothom la meva trajectòria des del meu naixement a l’Índia i la meva vida a l’orfenat, fins la meva arribada a Barcelona i la nova vida en aquella ciutat, tant estranya per a mi al començament. Aquest llibre en va ser el resultat.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
