El 1942, durant l'ocupació nazi d'Holanda, Etty Hillesum treballa per al Consell Jueu a Amsterdam. Poc després, però, fruit d'una creixent maduració espiritual i una assumpció radical del seu compromís, demana el trasllat al camp de concentració de Westerbork per assumir el destí del seu poble. Enmi...
El 1942, durant l'ocupació nazi d'Holanda, Etty Hillesum treballa per al Consell Jueu a Amsterdam. Poc després, però, fruit d'una creixent maduració espiritual i una assumpció radical del seu compromís, demana el trasllat al camp de concentració de Westerbork per assumir el destí del seu poble. Enmig del dolor personal i la tragèdia col·lectiva Hillesum serà capaç de descobrir la bellesa de la vida, refugiada en l'esperança que, aviat, havia d'arribar un nou món, més just i humà. Mantenint aquesta esperança va morir a Auschwitz el 1943. Tot i que els seus textos no es van publicar fins quaranta anys després de la seva mort, Hillesum s'ha convertit en un referent imprescindible i una figura especial: no és una teòrica, ni una líder activista, sinó una dona amb un profund compromís humà davant una experiència extrema. «Hem sobreviscut a un dimarts més. Si dimarts vinent surt un altre transport, hi ha molt poques possibilitats de retenir-los [els seus pares]. Aquesta preocupació és el que més et consumeix; amoïnar-te pels altres, vull dir.» «Aquest capítol de la història de la humanitat és tan trist i vergonyant que no sé ni com parlar-ne. Fa vergonya haver-hi estat present i no haver-ho pogut impedir.» «Etty Hillesum es trobaria de manera molt singular entre les veus femenines del segle passat que han clamat per la justícia i la pau des de la pròpia experiència de discriminació, violència i guerra. L'escriptura va ser en ella un autèntic instrument de resistència.» (Del Pròleg)
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
