JOAN SUBIAS GALTER (1897-1984)

Estudi biogràfic de la vida i l?obra de Joan Subias Galter (1897-1984), que l?any 1974 va decidir lliurar el seu fons documental i fotogràfic a l?Institut d?Estudis Catalans. Figuerenc, un dels primers descobridors de Salvador Dalí i apassionat per la història de l?art, es va iniciar en la gestió del patrimoni cultural com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona (1926), i successivament, de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Girona i de la Conselleria de Cultura (1931-1939). Va prendre la iniciativa en la declaració de monuments nacionals de Sant Pere de Roda i de Santa Maria de Vilabertran i va promoure la restauració i la rehabilitació de molts monuments, mentre s?encarregava per compte de l?IEC de la confecció del Catàleg monumental de la província de Girona. Des dels inicis de la Guerra Civil, primer a Girona i després a Barcelona, va tenir un paper destacat en la salvaguarda del patrimoni artístic de Catalunya; va ser cap de la Secció de Museus des de 1938 i, com a tal, va assumir la responsabilitat del trasllat i la salvaguarda de moltes obres del patrimoni català a Can Descals de Darnius. Després d?un breu exili, va ser represaliat i depurat amb pèrdua de feina i sou; quan el 1949 va ser rehabilitat després de la revisió de l?expedient, Subias ja havia refet la seva vida, ara dedicat al món editorial i a la docència com a professor de l?Escola de Llotja i com a catedràtic de l?Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, havia estat des de 1935 corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Molt acreditat fins a mitjan anys setanta, la seva figura i la seva biografia van caure en l?oblit, tret de les aportacions singulars que en van fer Eduard Puig Vayreda i Francesc Fontbona i de Vallescar.