La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l?àmbit des d?on es té la necessitat, potser l?obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d?aquests deu relats, gràcies a la destresa argumen...
La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l?àmbit des d?on es té la necessitat, potser l?obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d?aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d?una vellesa assumida, l?aspror d?un desengany que no s?accepta, l?amargor del rebuig, l?enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l?inconformista o l?aïllament d?una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt. Un llibre de narracions que toquen la realitat, unes històries en què la quotidianitat i l?experiència busquen l?equilibri entre el que és rellevant i el que és prescindible, entre la transcendència i el valor de la senzillesa. Deu punts de vista, deu aproximacions a l?impuls de seleccionar el que convé preservar perquè sempre continuï existint. Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. La seva obra narrativa, molt sòlida, inclou els llibres En el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003), Centaures (2005), Vilanovines. De l?arxiu a l?evocació (2010), Bruixes (2011) i La Casa Verda (2013), novel·la inclosa a la col·lecció Narratives d?Edicions Saldonar. Actualment treballa en una biografia novel·lada de la filòsofa María Zambrano. Ha publicat també llibres de text i materials per a l?aprenentatge de la llengua.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
