La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és una forma literària tan antiga com l'escriptura mateixa. Hi ha hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb el quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epi...
La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és una forma literària tan antiga com l'escriptura mateixa. Hi ha hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb el quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes de Montesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideològica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos.
La diferència de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no són gens literàries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perquè veiessin la llum pública ni reflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Són espontànies com la mateixa vida; foren escrites a rajaploma i foren adreçades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui dia enviem correus electrònics sense cap altra preocupació que la de respondre immediatament a allò que ens exigeixen les circumstàncies. Llegir aquestes cartes és una experiència colpidora perquè ens permeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat de Joyce.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
