En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l?han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d?estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d?escriure. El seu pare, l?únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en...
En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l?han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d?estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d?escriure. El seu pare, l?únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel?lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a l?oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida, escrit el 1896 en l?època de maduresa després de consagrar-se com a autor, és el reflex d?una de les seves preocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vital de la llibertat i la dificultat d?assolir-la.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
