Aquest club està complet tot el curs.
A la propera sessió treballarem diferents àlbums. i compatirem similituds entre ells.
BIBLIOTECÀRIES A CAVALL
1935 i 1943. Una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia.
OSSA
Un àlbum tendre i poètic sobre la maternitat, un regal ideal per posar en valor la calma i la serenitat de la naturalesa. Ossa està sola i amb l’arribada del fred i l’hivern busca un bon lloc per dormir. Un matí, la llum inunda el seu amagatall i se li remou la panxa, però no és de gana. Una nova primavera comença, però l’Ossa ja no estarà sola... El cicle de la vida i el de la naturalesa es fonen en un relat tendre sobre la maternitat presentada com un esdeveniment natural i seré, un moment únic d’especial connexió entre una mare i la seva criatura. Les il·lustracions, delicades, metafòriques i de gran força poètica i narrativa, captivaran a lectors i lectores de totes les edats.
ET VOLDRIA DIR...
El que se sent quan es perd un ésser estimat, algú proper, pot ser una cosa difícil d?expressar. Però, de vegades, escriure una carta ens pot ajudar a trobar les paraules que voldríem dir o voldríem haver dit. Et voldria dir... és un conte poètic i commovedor que dialoga amb les complexes emocions que sentim quan perdem algú que estimem.
LAS IDEAS SON CRIATURAS EXTRAÑAS
És difícil descriure una idea. Les idees cauen del cel, es contagien, aguaiten, s'evaporen… Els camins dels pensaments són insondables, encara que a vegades es comporten com a criatures estranyes: éssers flotants que canvien de pell, es mimetitzen, ens miren, es capbussen, neden, volen o furguen. Sovint les idees són imprevisibles, les perseguim o ens persegueixen, les regalem, ens les arrabassen o ensopeguem amb elles. I a vegades neixen en el nostre interior i les portem de passeig pel món.
