És el primer llibre de l'etapa romana de Rafael Alberti. Publicat en 1968, ens presenta al poeta passejant incessantment per un panorama urbà estilitzat compost per gats, escombraries, esquerdes i monuments. Un fresc de tons i colors contrastants: de dia, la vida animada dels carrers i els mercats; de nit, el silenci, la solitud i els records que turmenten la vida de l'exiliat. Un llibre excepcional, ple de musicalitat, ironia, esperit lúdic i, alhora, profunditat, que reflecteix també dos episodis fonamentals per a l'evolució del *Alberti "de *senectute": la trobada amb l'ambient artístic de la capital italiana i el descobriment de la tradició de la poesia dialectal *romanesca iniciada per *Giuseppe *Gioachino *Belli, que *Alberti creua en els seus versos amb l'herència *poetica dels grans del Segle d'Or espanyol.

ROMANCERO GITANO. POEMA DEL CANTE JONDO
La poesia de Federico García Lorca (Fuentevaqueros, Granada, 1898) és la més universal de la literatura espanyola, la més traduïda, la més llegida a tot el món i, possiblement, la més admirada. Com cap altre va saber representar en els seus llibres la síntesi de la tradició literària espanyola amb la modernitat més absoluta, traslladant-nos des del més genuí *andalucismo amb el seu costumisme i manifestacions més populars i genuïnes fins a l'universalisme. Poeta d'extremada sensibilitat, emocionant, amb sorprenents metàfores, és una dels cims de la poesia del segle XX. Va morir assassinat a Víznar, Granada, en 1936.