Benvolguts/des,

Torna la Nit de Narradors en la seva 24ª edició.

Ja fa molts anys que pensem que la veu del traductor hauria de tenir una participació a la Nit dels Narradors. És per això que enguany escoltareu contes amb la veu del seu traductor i contes amb veu pròpia de l'autor.

Us expliquem qui son els narradors que hi participen:

És escriptora i traductora. Llicenciada en filologia alemanya i en literatura comparada per la universitat de Liubliana i doctorada en literatura comparada per la UAB.

A banda de la seva activitat com a escriptora treballa com a professora a la UOC a Barcelona i és membre del Comitè editorial de la revista humanista L'espill de la UV. Forma part del PEN i del PEN internacional.

En la seva obra veiem un especial interès per la literatura europea del segle XX i la relació de la literatura amb la construcció de la memòria històrica i la identitat.

Ha traduït més de trenta llibres; entre els més destacats s'hi troben traduccions de llibres serbis i eslovens al català i al castellà (Boris Pahor, Drago Jancaqr, Danilo Kis, Ales Debeljak) així com la traducció d'autors tan importants com Jesús Moncada, Jaume Cabré, Gabriel Ferrater...

A la Nit de Narradors llegirà fragments del seu llibre Torno del bosc amb les mans tenyides, editat per L'avenç. Es tracta d'una narració íntima i personal, un recull d'impressions, reflexions i sensacions narrades en primera persona i que neixen arran dels múltiples viatges de l'autora per tot el món.

Un llibre de gran bellesa i profunditat.

És un escriptor llicenciat i doctorat en filosofia a la Universitat de Barcelona. Es formà a l'escola d'escriptura de l'Ateneu barcelonès . L'any 2022 amb el recull de contes Unes ganes salvatges de cridar va guanyar el 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.

A la Nit llegirà algun conte d'aquest recull que estan escrits amb una prosa molt personal amb trets sarcàstics i d'humor negre.

És traductora i ha traduït més de dues centes obres de l'anglès o el francès al català. entre elles destaquen les traduccions d'autors com Louis Althusser, Edward Anderson, William Beckford, Saul Below,  G.K. Chesterton, Roald Dahl, Ildefonso Falcones, John Grisham, Patricia Highsmith, Chester Himes, Henry Kissinger, Milan Kundera, Doris Lessing, Frederic Manning, Horace McCoy, Salman Rushdie, Jim Thompson, Jules Verne, Saki...

A la Nit de Narradors llegirà algun conte de Saki, és un dels grans contistes satírics de les lletres universals; un narrador enginyós i sorneguer, però també corrosiu i virulent contra la falsedat de la societat victoriana. Les històries de Contes amb punxa representen la mentalitat d’un home que en vida va ser tan graciós com desgraciat.

El seu sentit de l'humor, càustic i irònic és molt apreciat per a molts lectors.

És traductor, professor, hel·lenista i neohel·lenista català. llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció per la UAB.

Col·la borador de la Fundació Bernat Metge ha traduït Heròdot per la seva col·lecció de clàssics grecs i llatins. Conjuntament amb Montserrat Franquesa i Andreu Martí és autor de la versió catalana del Diccionari de Mitologia Grega i Romana, de Pierre Grimal. Ha traduït diversos autors neogrecs entre ells Kiki Dimulà, dora Iannakopulu, Petros Màrkaris, Litsa Psarafti, Maria Skiadaresi, Soti Triantafil·lu, Thanassis Valtinós... Ha traduït, també, obres d'autors italians, principalment els contes de Buzzati i de Pirandello, havent obtingut per la versió dels Contes per un any el Premi de traducció Vidal Alcover. És soci de l'Associació d'Escriptors Grecs i cap de redacció de Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català.

A la Nit llegirà algun conte de Pirandello que va ser dramaturg, novel·lista, assagista i premi Nobel de literatura del 1934. Els seus contes son la base, el canemàs literari sobre el qual es basteix l'univers dramàtic i els personatges que l'habiten.

Pirandello va expressar el seu profund pessimisme i el seu disgust pel patiment i la confusió de la humanitat a través de l’humor. Malgrat tot, aquest humor és singularment desconcertant. El somriure que desperta prové més aviat de l’enuig, i a voltes de l’amargor, que s’esdevé quan hom reconeix els aspectes absurds de l’existència.