La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un «món comú», hauríem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui hab...
La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un «món comú», hauríem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats, la violència social, inclosa la violència contra les dones i les minories sexuals, són, sens dubte, qüestions que condicionen la manera de viure individualment i col·lectiva.
Perquè la vida sigui digna de ser viscuda cal fer valdre la nostra interdependència, la implicació dels uns amb els altres, i adquirir un compromís ferm amb el planeta i els seus habitants, humans i no humans, per respirar en un «món comú» de debò.
Suscríbete a nuestro boletín
Suscríbete y recibirás todas nuestras novedades. Cero SPAM, sólo contenidos de valor.
