A Ocells, bèsties i parents Gerald Durrell narra les peripècies de la seva excèntrica família, que pocs anys abans de la Segona Guerra Mundial decideix instal·lar-se a l’assolellada i aleshores paradisíaca illa grega de Corfú. En Gerald, entre els deu i els quinze anys, hi dona curs a la seva passió pels animals de tota mena: gripaus i tortugues, ratpenats i papallones, escorpins i pops, que sovint acaben vivint a casa i comparteixen presència en aquestes pàgines amb els seus germans Larry, Les i Margo, la mare Louise i tot de personatges memorables de l’illa que fan d’aquest llibre una joia: el relat ple d’humor i intel·ligència d’una infància màgica i singularment lliure, esbojarrada i feliç.
Tal com explica en el pròleg, Gerald Durrell, potser d’acord amb l’afirmació d’alguns membres de la família que hi havia històries pendents encara més còmiques que les que havia explicat a La meva família i altres animals, va decidir escriure Ocells bèsties i parents, el segon volum de la «Trilogia de Corfú».
«—No crec que et convingui massa d’escriure aquest llibre, Gerry.
—Jo també hi estic d’acord, en això —digué en Larry—. Si ho publiques et demandarem en bloc».
