Aquest llibre és un recull de narracions d?un veterà amb més de quaranta anys dedicats a la medicina i la docència, activitats per les quals sent una indiscutible, irracional i gairebé perversa debilitat. L?autor, que es confessa impúdic de mena, explica nombroses anècdotes en el camp de l?ensenyame...
Aquest llibre és un recull de narracions d?un veterà amb més de quaranta anys dedicats a la medicina i la docència, activitats per les quals sent una indiscutible, irracional i gairebé perversa debilitat. L?autor, que es confessa impúdic de mena, explica nombroses anècdotes en el camp de l?ensenyament i reflexiona sobre l?educació a diversos col-lectius: pacients, escolars, estudiants de Medicina i companys de professió. A diferència de Sant Agustí que recomanava fer-ho amb «amor i temor», ell hi posa amor, humor, i tot s?ha de dir, alguna punta de mala bava. Després de trepitjar terrenys relliscosos com l?educació dels fills, els néts, els gossos i la parella, les darreres pàgines reprodueixen uns papers antics que semblen fets a mida per concloure aquest llibre, fet amb la intenció de distreure, provocar el somriure i «ei, si pot ser», com diria Pere Quart, fer pensar una mica sobre l?activitat apassionant que és l?educació.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
