Cinquanta anys després de la revolució castrista (1 de gener de 1959), Cuba segueix governada pel mateix nucli que va foragitar, amb consignes de llibertat i proclames revolucionàries, el dictador Fulgencio Batista. Malauradament, el nou règim de Fidel Castro s'ha acabat convertint en la dictadura m...
Cinquanta anys després de la revolució castrista (1 de gener de 1959), Cuba segueix governada pel mateix nucli que va foragitar, amb consignes de llibertat i proclames revolucionàries, el dictador Fulgencio Batista. Malauradament, el nou règim de Fidel Castro s'ha acabat convertint en la dictadura militar més llarga d'Amèrica Llatina. Però lluny de despertar un rebuig o malestar unànimes en les democràcies occidentals, Cuba i Fidel Castro han aconseguit sumar adeptes i seduir molts intel·lectuals d'esquerra que han aplaudit les actuacions del Comandante. Emparant-se en el victimisme i en l'embargament nord-americà, el règim ha avançat sense altre rumb que uns plans quinquennals sempre incomplerts. Mai no s'ha volgut jutjar la repressió, els efectes de la censura, les nombroses privacions o la misèria en què viu la majoria de la població.En aquest llibre, Teresa Amat, des d'un coneixement profund de la realitat cubana, dissecciona aquest país que enamora tants visitants i que no deixa ningú indiferent. De passada, analitza l'estrany paper que han tingut els «amics del règim»: Jean-Paul Sartre, Gabriel García Márquez, Régis Debray, Manuel Vázquez Montalbán, Carlos Barral...
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
