Ara fa vint anys que diverses nacions d'Europa van convertir-se en estats independents: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, per triar-ne tres de diferents. Però també van passar a tenir estat propi Txèquia, Lituània, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, les repúbliques del Caucas, les centreasiàtiq...
Ara fa vint anys que diverses nacions d'Europa van convertir-se en estats independents: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, per triar-ne tres de diferents. Però també van passar a tenir estat propi Txèquia, Lituània, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, les repúbliques del Caucas, les centreasiàtiques i les de la Iugoslàvia dominada pels serbis. Ara és Catalunya qui es planteja aquesta opció, amb esperança i amb molts interrogants. Tothom hi diu la seva, però sovint amb poca informació. Martí Anglada, expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d'accés a la independència d'aquestes nacions i en coneix els problemes i les solucions adoptades. Després d'anys d'estudi, ofereix aquest balanç oportú.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
