Aquest àlbum és obra major basada en un fet històric de gran transcendència que va commocionar la societat americana i va tenir una repercussió a nivell mundial. La il·lustració de gran força recrea els Estats Units de l'època. (on només els blancs tenien accés a tot, i per tant la dignitat dels neg...
Aquest àlbum és obra major basada en un fet històric de gran transcendència que va commocionar la societat americana i va tenir una repercussió a nivell mundial. La il·lustració de gran força recrea els Estats Units de l'època. (on només els blancs tenien accés a tot, i per tant la dignitat dels negres no estava contemplada). Un llibre per conèixer la història del llarg camí de la igualtat racial en el món, que és important perquè és una qüestió que continua viva malgrat s'ha aconseguit molt. Per això és recomanable a tots els públics. És una bona lliçó pels petits, joves i adults ja que permet conèixer i treballar aquest a més d'altres valors. El text és preciós, emotiu i molt proper al lector. Val la pena destacar la il·lustració de Maurizio A.C.Quarello per la seva qualitat i treball. La barreja de les il·lustracions, les unes de color que retraten el present i les altres en blanc i negre que corresponen al passat. Les il·lustracions, molt ben treballades, homenatgen al pintor Edward Hoper, pintor americà contemporani de la història que es relata tot i que la seva pintura no entra en aquest debat social, però sí que s'aprofita de la seva estètica per retratar l'Amèrica d'aquella època. Algunes il·lustracions són reproduccions gairebé calcades dels originals d'Edward Hoper. I, realment, hi ha un treball meticulós de composició i de color a cada pàgina. Fins i tot es nota que és una edició ben cuidada perquè el títol està rotulat amb una tipografia típica de l'Amèrica dels anys 50. El llibre explica la història de la Rosa Parks de la veu d'un avi que porta el seu nét a Detroit, al Henry Ford Museum. I comença posant en antecedents la repressió i el racisme d'aquells anys, una època que el seu nét desconeix. Alabama, Desembre de 1955. Rosa Parks no s'aixeca per cedir el seient a un blanc. S'hi nega rotundament. El seu NO va tenir una gran repercussió. A finals de 1956, el Tribunal Suprem va proclamar la il·legalitat de la segregació social en els sistemes de transport públic dels Estats Units d'Amèrica. En menys de 60 anys (que és quan l'avi li explica) Estats Units ha fet un pas de gegant, queda evident al final del llibre quan van a prendre un cafè i llegeixen al diari que ha sortit elegit com a President d'Amèrica un negre.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.